Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seva específica que altrament no podria realitzar (per exemple, produint	visos	). Allò que la fa part, per tant, és precisament allò que la
novament transportades on les garfia el braç elevador que les duia als	visos	que en canalitzaven la pluja metàl·lica. És cert que fou aquell dia que
les enlairava. Passaven tot d'una, penjant molt serioses, ran dels	visos	sens fi, fins que la canal escaient les reclamava i Arnau sentia la pluja
a la dreta; després rapides pel negre braç de metall, penjant ran dels	visos	sens fi, caient per les canals (soroll de linotip, pluja metàl·lica) fins
tornar a fixar-me en petits punts concrets de la fusta del seient, dels	visos	lluents, de la finestra, del mànec de l'aparell d'alarma que em xuclava
emmotllant-m'hi, fins a acabar amb els peus en punta, les cames fent de	vis	, els braços de clau i la testa de cabota. I aleshores la clenxa se'm
el ferit i col·locat damunt del suport pèlvic, hom fixa el peu al	vis	d'extensió i hom va progressivament augmentant aquesta, fins que la
d'aquesta butaca del diable, que em té encaixonat. Un dia va saltar un	vis	, vaig voler arreglar-la i totes les molles van vibrar com les cordes
el següent diàleg: —Quina és la cosa que heu perdut? —Un petit	vis	de vanadi, sense el qual el meu gramòfon no pot funcionar. —Els anuncis
adverteixen que el que s'ha trobat al meu jardí és important. Un petit	vis	de vanadi no té cap importància. —Aneu errat, senyor, de mig a mig. La
per a mi és el gramòfon. Si el seu funcionament depèn d'un petit	vis	de vanadi, el petit vis pren al meu esguard tota la importància. "Això
gramòfon. Si el seu funcionament depèn d'un petit vis de vanadi, el petit	vis	pren al meu esguard tota la importància. "Això necessita una explicació,
que el meu gramòfon no podia funcionar per haver-se perdut un petit	vis	de vanadi. Vaig consultar un mecànic i em fou dit que la construcció de
"Heus aquí, senyor, com vaig haver d'emprendre la recerca del	vis	perdut." —La vostra història és realment commovedora, i ho entenc tot
i ho entenc tot llevat de per què se us ha ocorregut que podíeu trobar el	vis	en el meu jardí. ¿És que hi heu estat alguna vegada? —No, mai. Però
jardí. ¿És que hi heu estat alguna vegada? —No, mai. Però he cercat el	vis	per tota la contrada; no he deixat cap casa per mirar, he alçat totes les
comarca i proposat barates d'avantatge al noi del poble que em trobés el	vis	; ho he fet tot, menys cercar en el vostre jardí. Ja que no és enlloc més,
petita cosa entre el polze i l'índex, i cridà: "Vet-el aquí, el meu	vis	. Havia d'ésser-hi per força..." M'oferí casa seva i s'acomiadà
que ademés de les condicions de possibilitat i verossimilitut presenta	visos	de probabilitat. Els nostres avant-passats, previsors i pràctics en alt
l'encenedor. Abans d'encendre'l estirà el ble curosament, i cargolà el	vis	de la pedra. Superstició pura: quan tenia un afer massa greu entre mans,
afavorint el drenatge. No obstant, si es premsa amb premses continues de	vis	-sens-fi, que tallen la rapa, serà convenient el desrapar. 4.
Sadurní de Noya, moguda per bomba hidràulica. f) Continues de	vis	-sens-fi. Diversos tipus treballen al Sindicat d'Alió, al de Pla de Cabra,
50 kg. a vàries tonelades. Aquests pots grossos porten un joc de	vis	sens fi per a girar-los; la Llei prohibeix l'empleu de pots quant no
moment determinat, para el cotxe, baixa, estreny una caragola, apreta un	vis	, fa o desfà un contacte, engrassa un coixinet, mou una bugia i continuem
i determinacions d'insectes i plantes. Ocular Tub interior Cremallera	Vis	de la cremallera Micromètric Nansa Pinça Pinça Articulació Peu Escala
en el mateix sentit molt lentament uns pocs mil·límetres mitjançant el	vis	anomenat micromètric, que a cada volta puja o baixa unes mil·lèsimes o
l'ull a l'ocular anirem pujant a poc a poc el tub, servint-nos del	vis	d'enfocament ràpid. Apareixerà aviat un camp blanc, ple de fibres
fluix. El volant roda Causes: Eix de la direcció trencat o	vis	-sens-fi coronat. Direcció inestable en frenar Causes: Frens en mal
filosòfic, quan és pròpiament tal, inclou en el seu si una poderosa	vis	germinadora: té la virtut de provocar problemes nous; de suggerir línies
per la llei, inevitable en les masses, del menor esforç, la	vis	mínima, la tendència a economitzar l'esforç que requereix l'emissió
no pas en tant que simple desplegament temporal de les seves	vires	o virtutes, sinó com a culminació de totes en llur comuna —i
unitat ontològica de l'home és anterior a tota diversificació en ella de	vires	, virtutes, funcions, etc., i funda aquesta diversitat; la qual brota
en el pla d'aquesta planxa, davant del gallet. Un semicercle fixa amb dos	visos	la cassoleta de la pólvora al tambor. La planxa, en lloc d'anar
bateria en el qual va ajustada en ala de mosca i mantinguda per un	vis	. Aquesta disposició enginyosa permetia de donar a la cassoleta i al dors
era un individu gros, panxut, curt de coll, posseïdor d'una	vis	còmica molt remarcable. La seva vena creadora era inesgotable i en un
"bilingüisme" dels periòdics i els sainets, en els quals la	vis	comica descansa damunt les ambivalències de la barreja idiomàtica. Un
qui diga, que els Coloquis desempeñen cumplidament son titul, y tenen	visos	de un compendi de educasió cristiana pera la chuventud virtuosa y
Fitxa tècnica: Bota regulable per la presa de curves gràcies a un	vis	lateral. També es regula el moviment endavant i enrera per mitjà d'un vis
vis lateral. També es regula el moviment endavant i enrera per mitjà d'un	vis	provist d'un amortidor situat a l'alçada del Tendó d'Aquiles. És l'única
al principi, s' ennespra prompte aixeregallada y rocosa presentant mil	visos	imponents y ferestechs fins á esser á dalt que per sa punxaguda cima,
entre dos arbres perpendiculars, y generalment formen joc ab el	vis	-séns-fi. Les llinternes, formades per plats units per barretes
els seus arbres, a fi de poder montar aquests en la deguda posició.	Vis	-séns-fi. Aquest joc se composa generalment d'una roda dentada de dent
d'una roda dentada de dent inclinada o elisoidal, que engrana ab el	vis	o cargol, y té per objecte produir un moviment lent, tota vegada que la
p= pas del cargol. Exemple. En un comptador ab joc de	vis	-séns-fi, la roda té de donar una volta per cada 100 voltes del
que sostenen el troquilló; un volant ab maneta y una roda movent un	vis	-séns-fi; el ganxo de baix va baixant, augmentant poc a poc la tensió del
de l'aspi es de 1'3884 metres, y que sobre'l seu axe hi ha un	vis	-séns-fi que engrana ab una roda de 80 dents, quan ha donat
mm. de circumferencia (© yarda), el seu axe porta'l primer	vis	-séns-fi que engrana ab una roda de 54 dents, la qual mou el
que engrana ab una roda de 54 dents, la qual mou el segon	vis	-séns-fi, que engrana ab una roda de 132 dents, que es la del
una volta, y com sol tenir 90 dents, y la que engrana ab el	vis	-séns-fi del corró 112 dents, resulta que'l pinyó del cap de
manera: el corró de llauna té una circumferencia de 500 mm.; el	vis	-séns-fi del seu axe engrana ab una roda de cap de cavall de 100

Pàgina 1 (de 3)

50 següents