Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el brancam i escampen l'espurneig —miriades d'estrelletes entre les	volutes	barroques de la grisa fumera. I aquesta és la foguera del sant Antoni
planant sobre tots nosaltres, per aparèixer de nou ara flotant com una	voluta	-arc iris, baixant, descendint, com una petita corol·la de fum, com el
d'un món corb i lligat, de què el fulletó, nascut aleshores, en les seves	volutes	presenta una imatge degradada. I això no obstant, la narració poc és
publicitat d'aquest document hagi d'esfumar els núvols rosa i esvair les	volutes	d'encens dels turiferaris que només han sabut veure, de l'estada d'Orfila
altes frondositats fins a tocar els personatges, encintant-los amb llurs	volutes	. Molses i líquens, vegetacions de groc pàl·lid, de rosa tendra, de
no t'està bé. Amb la clenxa partida al mig, els cabells caiguts i una	voluta	damunt de l'espatlla, semblaves una bella figura del Renaixement. —No sé
a Corea, al Japó, sobretot— la línia fonetitzable es converteix en una	voluta	evanescent i enfiladissa, en una elucubració plàstica sorgida a partir de
de fer fallida, enterament pintada de negre i sembrada de fullatges i	volutes	blanques. El del tercer acte és l'interior d'un bosc atapeït de
li féu crear aquell estil d'enginyoses al·lusions, de complicades	volutes	, de despistadores giragonces, que podem admirar en el recull d'articles
de granats com un esmalt, el calze gairebé cilíndric, àsters, creus amb	volutes	, pedres precioses. Però, dieu que la vida? La riquesa i la mort: les
pacte social—. Després, enfonsat a la butaca, la mirada perduda en les	volutes	del fum del cigar havà, amb un sospir que se li n'anava de pensar en
de fulla que llavors eren anomenats senyoretes i l'encengué. Quan les	volutes	de fum començaren a volar per l'aire del menjador, els dirigí una
m'aprima a les mans. És un brillant primer llibre, això sí. Ayala té la	voluta	de la frase castellana, posseeix l'esperit i la forma del castellà —cosa
cap caiguda en el recargolament de la frase tradicional castellana —en la	voluta	castellana. En aquest sentit, el residu retòric, en Azorín, és sempre
trilobat, els espais lliures de les arcuacions del qual són ornats amb	volutes	pintades en dos tons de morat d'òxid de manganès. Els espais laterals
la flor de llir amb els dos pètals laterals desenvolupats en forma de	volutes	, i certes arboritzacions, passen, així, a convertir-se en temes en els
especialment freqüents en el lot de Cagliari: l'esquema d'una flor amb	volutes	laterals, sovint superposada a altres dues volutes més grans, que semblen
d'una flor amb volutes laterals, sovint superposada a altres dues	volutes	més grans, que semblen voler representar branquillons; un altre esquema
usuals en exemplars malaguenys, són: chevrons i sèries de	volutes	anguloses (potser esquemes de palmeta), així com entrellaços blaus
Aquest sistema plàstic presenta, com a característica, les velles	volutes	d'acant clàssic convertides pels escultors de Mschatta, pels coptes i
columnes salomòniques i les cornises interrompudes que es caragolen en	volutes	. A l'arquitectura civil el barroc no passà sovint de l'ornamentació, com
dues fulles tallades en regates, i el capitell compost s'ha reduït a dues	volutes	iguals al tema bàrbar que es troba també en la pila baptismal de Sant
no sap quina fou la idea dominant, si la simplificació esquemàtica de les	volutes	jòniques o la imitació del tema que es trobava en les plaques
superior de la pila de Sant Andreu de Sureda hi ha un ornament format de	volutes	, que es troba abundantment a Itàlia en obres escultòriques dels segles
de les ares, i indica un pas endavant: algunes fulles terminen en	volutes	, hi ha una tendència més accentuada a marcar la superposició d'unes
sota l'àbac, una reminiscència del capitell compost, reduït a dues	volutes	simètriques. És interessant de recordar que aquestes dues formes es
i injust contra l'abat de Cuixà i de Ripoll i encara bisbe de Vic? Les	volutes	ornamentals suggereixen fàcilment la idea de la crossa abacial que ell
Per a ells no hi ha ni el fullatge d'acant, ni els caulicles ni les	volutes	clàssiques; hi ha sols una massa a ornar. La primera conseqüència és el
derivat del corinti, en el qual, en els cantons superiors, sobre les	volutes	dels caulicles, hi ha unes testes de lleó: de llur boca penja la part
capitell format de quatre grans fulles que cobreixen la massa fins a les	volutes	dels caulicles (làms. 74 i 75). El limbe de les
d'una mena de fulles de tres folioles que suporten el tema vell de dues	volutes	simètriques com el que hem assenyalat en els capitells de Manresa i en la
de les pilastres laterals, una gran cartela assentada en un sòcol, les	volutes	inferiors de la qual s'estenien fins a trobar la rebancada superior del
pastat per les ones. I l'escuma d'aquestes ones també era grisa, i la	voluta	que formaven en rompre's, en comptes de transparentar el fons maragdí i
si creix horitzontalment a la terra agafa una forma rinxolada, de	voluta	, i pot allargar-se ad libitum. És el bigoti farcit, inflat,
més riques i ostentoses, unes mans expertes les guarnien amb uns grups de	volutes	de flors, també de cera, que per la delicadesa llur i amb el bon gust amb
No arriba a la talla humana y, per sa part, superior, termina en	voluta	que s'arrodoneix en espiral, que en teoría deuría ser més complicada quan
lo general, pogué desmontarse al menys en l'astil que fou distint de la	voluta	. L'unió de les dues parts, que degué reforçarse, doná lloch a una virolla
l'orde que hagués rebut. Desde el sigle XII el bácul ostenta	voluta	com l'episcopal, encara que de dret (y no de fet), deuría ser més
els prínceps infants, que es deixaven trenes laterals terminades en	voluta	sota les orelles. S'usaven grans perruques, sobretot les dames. Els
de les fraccions sanguinoses no és uniforme, sinó mal barrejat (estries,	volutes	). Com hem dit abans, en les antigues el líquid és clar i en les recents
jo descobria el barroc acadèmic fugint de pressa cap a la passió d'unes	volutes	grandioses; d'unes cargolades banyes de marrà, d'unes immenses curculles
amb caires vius, i no s'avindria mai sense tensió i esllanegament a les	volutes	d'aquesta cadència del vers blanc italià que usa normalment
l'infern d'Auschwitz on veié la seva mare i germanes "transformar-se en	volutes	sota un blau mut". Un blau mut! Aleshores en aquest silenci de Déu,
s'encorba sempre cap enfora, en forma de grapa de lleó o de	voluta	, en aquests mobles xinesos quasi sempre es cargola cap endins (figs.
de "granadillo" i puntejava adalerada amb els peus; dibuixava	volutes	amb els braços àgils, fent saltirons i volades com els boixets als dits
dins la seva simetria, pot complicar-se més o menys, amb l'aparició de	volutes	a la base, de major nombre de lòbuls... Però, ja a l'art grec, apareix
amb aquest país. Els grecs adopten la fulla d'acant estilitzada i les	volutes	de fulles imaginàries. Els pobles escandinaus, irlandès i l'art romànic,
construccions. Com a elements ornamentals s'utilitzen carteles de grosses	volutes	, corones de fulles i fruits, petxines i fulles d'acant. Ultra les
molt accentuats. En les esglésies se suprimeixen els nínxols i les grans	volutes	; si aquestes es conserven, hom les acaba en forma rectangular, a la
d'agraïment. La funció religiosa fou solemne i els càntics pujaven, en	volutes	, devers el cambril de la Verge, que duia, als seus peus, vençuda, la

Pàgina 1 (de 4)

50 següents