Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hi ha un embolcall gris de neu al Matagalls. El vent gèlid em duu	volves	fines a la cara. Circula el rumor que ha dimitit Mr. Eden. 15
Del cel ningú no se n'escapa. Què són els àngels?	Volves	voladores Estiuegem, estiuegem. Mar inquieta,
tu, dins l'aigua davallava i per això la llum sorgeix del fons.	Volves	Advent, desig de l'ànima. La terra
Quedar-se al convent? Travessar el mar? Fondre's cel amunt, com una	volva	, en les blavors de l'aire! Senyor! només una mica de felicitat!: una mica
meu mateix. I també en la solitud, quan m'havia sentit ben poca cosa, una	volva	humana insignificant, havia conegut la tendresa, l'amor, la bondat, la
verticals o circulars es movien davant els meus ulls, dansaven com	volves	, s'entreteixien, obrien zones de buidor davant meu, com abismes de llum
què vol dir aquesta paraula? Sense propòsit, sense pressa, com una	volva	en l'aire, l'esperit vagabund, sense pensar en demà, ni en el vespre, ni
en velocitat sense atendre l'Home, i un dia quedarem absorbits com una	volva	en el bufarut de la civilització. Un mot d'ordre. Retorn a la
d'aygua cuejant ondeja amb rossos filaments, i exhala	bolves	transparents. Treu l'avellana el caparró, i és com un somni
dies clars, i ara vet ací la filarella dels dies molls. Unes bromes fan	volves	crestes amunt i totes les carenes semblen suspeses en un cel de perla.
esparverada en son teler, un bri d'herba movedís que fa descloure una	volva	d'aire, i tal vegada alguna salamandra, tot això són coses ben naturals i
remarca sobretot a l'hivern. La neu que s'esplomissa deixa reposar ses	volves	a terra i encomana el silenci. Tota cosa pren un aire de record o de
i negrejava, s'aclareix de sobte i s'allisa. I comencen a davallar les	volves	de neu, blanques, flonges, silencioses, desflorida d'uns ametllers qui
que ets igual present en el bri d'herba i el granet de sorra i la petita	volva	solament visible en el raig de sol que travessa la mitja claror d'una
palla la voluntat més ferma i resoluda? ¿Què n'ha fet la guerra, míseres	volves	cabdellades pel remolí del gran cataclisme? En aquest sinistre món d'ara,
alat del vostre bronze! 17-IX-43 L'abella És al sol una grossa	volva	daurada que passa brunzent i a l'entorn l'aurèola de les ales, tan
els llamps i la pedra han caigut avui i no una altra hora. De la mísera	volva	de pols, que no en sabríem l'existència si no fos el raig de sol que la
raig de llum que guiï en les tenebres! Cava, cava en el teu cor, trista	volva	perduda en el remolí del món i dels seus enigmes. Dintre teu hi ha la
sos dits nerviosos... I, de rebot, el passarell minúscul i ingràvid, la	volva	animada, planyívola i volenterosa, voleiava en l'espai i, passant i
aquell gran tou d'aigua verdosa, hermosament espurnejada de guspirejantes	bolves	d'argent. Darrera la cascada s'abscondía la caseta de la parella d'oques
li haguessin demanat perquè pensava així. No havia lluitat en res, i eren	bolves	només de pensament que li ballaven per dins que el feien creure en la
la gent. El dia que conegué la Treseta li semblà que l'aire s'omplia de	bolves	d'or. Quina en fora que no s'hagués enquimerat per coses que cap no tenia
assegurable. Eren a la Rambla. El moviment dels vianants omplia l'aire de	bolves	que es recollien en les fulles dels plàtans i en les lletres gruixudes
dels trenta cinc anys de donya Agneta, la dispesera. A tall d'un núvol de	bolves	que s'ajunten i prenen una forma esborradissa, en Manel recordava com era
Manel sentí que l'ànima se li feia més petita encara. Ja no era sinó una	bolva	. Demanà al seu amic: —A quina hora vindràs? A les quatre. En Manel ja no
tan impregnat de claror, que la vista no perdia cap detall... ni una	volva	, ni una esquerda, ni un gra de sorra. No passava quasi ningú: un senyor
dinar? —Què hi ha, Sànchez? (I un copet a la seva espatlla penjava a una	volva	de l'espai els fils invisibles dels seus pensaments deslligats.) Venia,
plorava com una criatura, de tant en tant una llàgrima ben seca, com una	volva	de calamarsa, rodolant-li galtes avall gelant-li la pell blanca com el
més alt del firmament s'esfilagarsa i es fon; totes aqueixes miríades de	volves	i corpuscles que un raig de sol ha fet visibles en l'ombra del bosc són
amb l'huracà i amb la mar desbridada; botava damunt les ones com una	volva	. Vaig plànyer els tristos navegants sense pressentir que, no gaires dies
il·lusió indecisa, vaga; la promesa d'una illa perduda al lluny com una	volva	damunt l'atzur. Goig de partir, goig d'atènyer quelcom desconegut, goig
fumada, els ulls foscos de misteri. La presència no acostumada d'aquelles	volves	blanques feia adonar-se més de l'espectacle exòtic de la Rambla. Li era
a creure que Catalunya és un país d'estiu. Quin error! Quan cauen quatre	bolves	de neu a muntanya, només es pot estar, en aquest país, a la vora del foc.
en una dolça vaguetat, s'acosta i s'allunya, torna i se'n va, com si la	volva	de fang del vostre cos flotés sobre una onada de la mar de la infinita
de suors de carn, de brunziment de cigales, de girícs de pardals i de	volves	de carbonissa que llança la màquina del carrilet. Tot amb tot, no puc
trobant per la ruta? Percasseu-vos-en bé. Ells no són ningú, tal volta;	bolves	de pols del munt anònim: lu Guerxo, lu Trapa, lu sinyó Tonet o el
de dins, de la rel de l'entranya. Una aroma que està per tot; en cada	volva	de llum, en cada àtom de l'ésser, en cada moviment de l'esperit i en cada
us feien un respecte reverencial, a terra s'hi podia menjar sopes. Ni una	bolva	de pols, ni una taca en lloc, movent-se tot, coses i persones, en un
en l'aire, mirava de través, feia dos o tres salts, lleugera com una	volva	del sol, i tornava a beure. Potser no em creuríeu si us digués que la
se sentia ella envaïda per una dolça calma i es deixava anar com una	volva	en el raig de sol, que no hi ha res per a llevar-nos i rentar-nos
d'un tan suau platxeri, que en lloc de caminar, li semblava que, com una	volva	que el vent fa voleiar, se l'enduien. D'ençà que el seu germà la
era una criatura de Déu. En ella no hi havia cap maldat intrínseca: eren	volves	de l'era les màcules de la seva ànima. Tu ets com aquell que es tira a la
semblar-li que tota la seva vida s'enderrocava i que ell era com una una	bolva	a la mercè dels vents. Només va fer aquesta pregunta: —No se n'ha dut cap
s'endevinava grandiosa i alta a dins de la llum ideal. Asseguts al marge,	volves	microscòpiques de la nit, feia una llarga estona que tenien l'ànima
d'un joc verbal. 9 De febrer. Diumenge. Matí de petites	volves	d'aigua glaçada. Un cel com esmerilat. Fredor insidiosa i desagradable.
agradat de veure-ho tot més bonic, però generalment no veia més que unes	volves	negres sobre un color groguenc que pujaven i baixaven davant de la vista.
de tant en tant ens encomanàvem una esgarrifança, com el lliscament d'una	volva	de neu damunt la nostra pell amorosida... I fou aleshores que una llarga
arribat a desaparèixer, absolutament immaterials com aquestes minúscules	volves	que només un raig violent de sol revela... Sovint, quan la nit s'abaixa
nostres cossos, perduts en la cambra de cristall, petits, esquifits, dues	volves	confuses al mig de l'urna amplíssima i buida. I aquella buidor ens caigué
fins a la Plaça Augusta amb la vostra pipa a la mà, Cases. No és cap	volva	. —Senyor Tobias. —Què em dieu de l'aspecte actual de Fausta? —Un dia

Pàgina 1 (de 7)

50 següents