Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

feia arrencar la moto, en Quimet em va preguntar, què dèieu quan fèieu	xiu-xiu	? Li vaig dir que havia explicat a la seva mare que tenia molta feina i em
atabalà les orelles dels seus directors espirituals amb aquell	xiu-xiu	d'òliba púdica, difícil de tranquil·litzar, i que només s'apaivaga amb la
presentar als ulls, les cares equívoques, els somriures delators, els	xius-xius	, a la seva vora; es va veure tacat d'una lepra especial, com si la seva
de ningú. I la brama d'aquesta intrusió havent-se escampat en un	xiuxiu	a l'entorn, a la llarga muntà en tota la companyía un brunzit, un murmuri
de gegants, sagnosos tots de cent ferides. Sona en l'arbreda un gran	xiu-xiu	de soca a soca i tot el riu és travessat de lluïssors d'escata i de pell
amb fermesa i el ramatge, gaiament bellugós, contestava amb un	xiu-xiu	comunicatiu i dolç a les manyagueries de l'oratge. Heu-vos aquí una
sense haver-ne vist algun que espavila el seu foc o sense haver sentit el	xiu-xiu	de quatre paraules entre companys de foguerada. Tenen el son lleuger,
impressionant i humorístic, entre la grandària de l'escenari, i el petit	xiu-xiu	a cau d'orella. Les veus sonen netes, però minúscules. Així i tot, feu
damunt llurs pells embetumades. Dels recons més ombrius, sortia el	xiu-xiu	de converses. Al nostre pas, que el soroll de ferro de les armes feia
però, la indignació explota muda i terrible. Primer, hi ha un	xiu-xiu	general. Els joves de Vilafant es conjuren. Donen un cop d'ull a la
i un xiroi esbart de canalletes que en veure'ns amollen la veu i fan	xius-xius	a cau d'orella. Un escolà molt trempat ens mostra el cos incorrupte de
i geranis florits. Aquells l'acolliren com si els arribés el mannà, fent	xius-xius	i visurant-me de reüll, amb cares burlesques. De tant en tant devien
dones se la miraven de lluny i que quan s'acostava als rotllos paraven el	xiu-xiu	. Alguna de més descarada que les altres li tirava una indirecta
escoltava amb recolliment ple de fervor la musiqueta del sofregit fent el	xiu-xiu	a dins de la cassola, i les bombolles finals s'esperaven amb un tremolor
d'En Joan, ara el miraven sortir, qui amb una rialleta, qui amb un	xiu-xiu	a l'orella del company, qui amb un miol, qui fins amb una imitació de
aturat davant de les barres i parant esment a afanyoses enraonies en	xiu-xius	, —sempre d'un a un;— Wemmick, amb la boca en forma immutable de bústia,
la viu-viu; rau-rau, nyeu-nyeu, ning-ning, nyic-nyic, piu-piu, xim-xim,	xiu-xiu	(d'on xiuxiuejar, Cp. disbauxa), gloc-gloc, bum-bum,
de moro, blatdemorar; cap i cul, capicular; punt i mirar, puntimirat;	xiu-xiu	, xiuxiuejar; per cent, percentatge; no re, anorrear; tot sol,
mentre les noies s'esbargien entorn del piano i els tres sofàs, entre	xiu-xius	i llamenqueries, polidament enjogassades però extremoses i excessives.
amb cortines vibràtils de gasa grisa, posava a les paraules, amb el seu	xiu-xiu	seguit, un somort i apaivagador fons musical, alterat, sols, per
ja més els ulls d'aquella llotja gairebé en tota la nit. Entre discrets	xiu-xius	de salutacions, refrecs d'entrades i sortides dels visitants i ratxes de
per no despertar-me a mi—, que m'arribava a les orelles com un	xiu-xiu	molt semblant al dels ocells. D'aquell diàleg, en podia caçar ben poques
més estrident i tirant una punta a gemec del sospir d'una babeca, el	xiu-xiu	allargadíssim, que semblava la remor d'un sofregit fet amb poques brases,
baix, i a mi se'm féu dificultós reduir la meva veu a l'altura del seu	xiu-xiu	discretíssim. Mentre durà la confessió, jo, que no em sentia cohibit ni
la ermita, se'n aixecava una remor brunzent d'abegotera: crits, rialles,	xiu-xius	, renechs, cansons... la alenada sonorosa del aplech. Tota la vida de la
el record de una festa cortisana on se dansa entre amables converses i	xiuxius	. L'últim temps, que Mozart titula Alla turca, es un dels fragments
el vostre consell. Les dues germanes complotaven entre elles, en un	xiuxiu	que semblava verinós. —Maurice —exclamà la Marthe—, acompanya'ns. En
amb què voleu apedaçar la túnica inconsútil de l'Imperi! ¡Lluny del	xiu-xiu	dels antres parlamentaris! Allí on és ell, ¡no hi ha xiu-xiu! ¡Allí
¡Lluny del xiu-xiu dels antres parlamentaris! Allí on és ell, ¡no hi ha	xiu-xiu	! ¡Allí encara retrunyen els tambors de la Vella Guàrdia! Callà i es passà
que se ficava dintre, anà cap a la cuina. De la cambra estant, sentíem el	xiu-xiu	de les dues velles, i aquella atmosfera covada, el nostre silenci i la
d'una simbomba, d'una botella de vi i d'un bon tros de llonganissa que fa	xiu-xiu	sobre la calivada. Mentrestant, a la plaça Major els coets fiblen; i els
que sap la treta, gira vèles per la esquèrra. Si volguerem fer	xiu-xiu	de tot lo que amagat viu, faríem un desbarat:
amb un acte de tan crit?... Això es pregunta la gent amb un	xiu-xiu	d'impaciencia, i el corredô, a cop calent, acompanyat
ho pot di!... l' escupirian —¡Vaya un mon desgavellat!... Lo	xiu-xiu	envenenat ja res respecta en lo mon: virtut y honor,
crespó que'm tapa de dalt a baix i em guaiten la cara planyent-se, fent	xius-xius	, de ma disort. Més tard duen dos o tres corones de flors naturals i les
de cometrer un crim. Un cop va semblar-me sentir en sos llabis lleu	xiu-xiu	com si resés; jo mentrestant feia com si llegís un diari per a enganyar
n'anava ple, malgrat lo secret i la prudencia dels organisadors. Tot eren	xius-xius	i capelletes; los uns en favor i els altres en contra; hi tornava a haver
nerviós com el séu aquell soroll del xàfech y dels trons, y'l contínuu	xiu-xiu	del contingent qu'havía dut allí no més la moda, expliquen perfectament
els individus classificats com d'idees avançades. La veritat és que el	xiu-xiu	de la gent d'ordre, si bé es pouava, tenia els seus fonaments. El Centre
estranya curiositat, seguida d'un recel reflectit en tots els rostres.	Xiu-xius	i mirades de reüll; paraules reticents i virades en rodó per tal
no del color que per defora lluen, sinó respires de profana roba que, amb	xiuxiu	sant i místic, acaronen per enganyar millor. veus-ho aquí: d'avui en
a fer beguda. Un ball és una comèdia sense argument que es pot dir amb el	xiu-xiu	de ben poques paraules. Jo recorreria totes les costes per veure si
es veu: aquests dies el preocupa algun nou assumpte. Ahir mateix va estar	xiu-xiu	amb un ministre en persona. Després va sortir disfressat de vell i es va
que de tots els indrets de la sala's dirigía a n'aquell palco, els	xiuxius	y rialletes que cambiava arreu el curiós ab son vehí ò vehina. No dexavan
massa fosca. Quan lo predicador muntà a la trona, las darreras fressas y	xiu-xius	s'estroncaren en sech, se féu en l'iglesia un silenci general, y totas
sota la márfega. Sería envers mitja nit que varen despertarme 'ls	xius-xius	d' alguns vehins, los qui semblavan estar ab grans quetifets, anant d' un
que 'ls efectes, en poch ó en molt, se fessin sentir agudament. Los	xius-xius	y mitjas riallas del principi s' anavan tornant més fressosos, tant que
com si entre'ls dos s'hi establís una corrent misteriosa. Els demés, fent	xiu xiu	, no paraven un moment de parlar. Duien a la mà candeles enceses,
més d'un mes que la cansó durava. —Vejam en què parará tot axò, aquests	xius xius	á solas, sempre regan flors á la exida, al hort, quant los capellans no
sen... —"Y que vá de bó!" —respongué sa balladora. Quan ja 'l	xiu xiu	de la concurrencia aná prenent cos, en Carles, plantant de sobte á la

Pàgina 1 (de 3)

50 següents